Category Archives: Història

Imatges antigues del Drac de Vilanova (2) – Anys 50-60

Aquí us mostrem un seguit d’imatges corresponents al Drac de Vilanova, després de ser recuperat al 1947 gràcies a una subscripció popular. La nova figura fou dissenyada per l’artista vilanoví Enric Cristòfor Ricart, basada en la forma de l’antiga. Els primers anys s’encarregà de portar-lo el Foment Vilanoví, i poc després tornaren a fer-se’n càrrec un grup de 3/4 portants remunerats per l’Ajuntament. En moltes d’aquestes fotografies es pot veure per exemple en “Pericu”, portant del drac durant molts anys. Es veu també que la vestimenta dels portants anava canviant del pantaló fosc, al pantaló pintat amb escates.

descarga

1951. El Drac de Vilanova a les Festes de la Mercè de Barcelona. Fons Cuyás. Cartoteca digital del ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

descarga (1)

1952. El Drac, la Mulassa, i els gegantons.  Fons Cuyás. Cartoteca digital del ICGC (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

05-Vilanova_i_la_Geltru

Mulassa i Drac. Mitjans del s. XX. Imatge de l’Arxiu de l’Argolí.

62de1741-74ee-4898-b419-e40947b6da90

1956. Drac i Diables de Vilanova passant a l’altura del Pont del Nin durant la Festa Major. S’hi identifiquen A. Jané, J. Duran, P. Feliu i el Perico.

481976_489204334424389_65631059_n

Drac de Vilanova. Any desconegut. Font desconeguda.

IMG_0442

Drac de Vilanova. Any desconegut. Font desconeguda.

IMG_3295

Drac de Vilanova a la Plaça de la Vila. Any desconegut. Font desconeguda.

309553_309534435724714_75619772_n

El Drac la Mulassa i els Gegants a la Rambla de Vilanova. Mitjans s. XX

 

13932894_1304041339607347_20236889913844789_n

1957. El Drac de Vilanova i el Ball de Diables de l’Arboç, al Gran Desfile del Fuego, a Granollers.

 

 

18952642_1728045627213463_2895753460604000456_n

1957. Drac de Vilanova i Ball de Diables de l’Arboç, a Granollers. Foto J. Mas, arxiu familia Mas-Codina.

 

El canvi de dècada va venir acompanyat d’un canvi important en la fisonomia del Drac de Vilanova. L’any 1959, l’explosió d’un coet fa malbé el cap original de la peça i s’encarrega un cap nou a la Casa Artigau de Barcelona. Per raons desconegudes, se li dona una forma nova al cap, donant-li un aspecte més monstruós. El cos del drac però es manté.

escanear0712

Anys 60. El drac, ja amb el cap nou, i la mulassa passant per davant del Liceu, a Barcelona. Fotografia del fons personal d’en Francesc Bruna publicades al blog El Gegant de la Porra.  El que porta el cartell és el mateix Francesc Bruna (Siscu), fill del Panxo (geganter vilanoví), i a l’esquerra “el Pericu” (portant del drac).

14720501_1361152857229528_2354075070605080795_n

Anys 60. La canalla davant de l’antiga pastisseria Mauro, contemplant el drac. Vilanova i la Geltrú

IMG_6524

Drac, mulasses i gegantons, entrant a la Plaça de La Vila durant la Festa Major. Any desconegut. font desconeguda.

314549_309534379058053_361952541_n377793_309534409058050_2020718477_n

drac 1980

1980. Drac durant la Festa Major a la Plaça de la Vila. Els portants, ja membres de El Coro/La Unió Vilanovina, adopten l’uniforme amb pantaló blanc i faixa.

 

 

EL DRAC – La cançó del Drac

EL DRAC - La cançó del Drac

D’origen desconegut, aquesta és la popular peça musical que acompanya el Drac de Vilanova i la Geltrú, i també el de Vilafranca del Penedès en les seves ballades.

La peça era antigament tocada per flabiol i tamborí, en ocasions acompanyats de sacs de gemecs o manxa borrega, i mentre que el Drac de Vilafranca ha mantingut aquest acompanyament musical (l’anomenada mitja cobla), el Drac de Vilanova en l’actualitat es fa acompanyar per gralles i timbal, que doten la peça de més sonoritat i força.

Des dels anys 70, que la colla del Drac de Vilanova està composta per membres de l’entitat La Unió Vilanovina, el drac sempre ha estat acompanyat per un grup de grallers, i en ocasions especials, com els cercaviles en honor a Sant Antoni, per la formació original de flabiol i tamborí.

Tot i que hom pot creure que les peces del bestiari de foc no portàven música o s’han fet acompanyar tradicionalment per tabals, es té constància que dracs (almenys al Penedès) i diables eren acompanyats per músics ja l’any 1600.

Les úniques sortides en que el Drac no l’han acompanyat la música en els darrers anys han estat algun correfoc (per l’excès de fum i petards) i pel Tomb de Foc de La Geltrú en que els organitzadors van contractar batucades.

Imatges antigues del Drac de Vilanova (1) – 1902-1936

Ara que quan vé el fred el veiem poc, es un bon moment per recollir imatges i fotografies històriques del Drac de Vilanova i la Geltrú.

Corren poques imatges sobre els origens del Drac de Vilanova, ja que la majoria es troben desaparegudes o guardades en arxius personals, però de tant en tant apareixen algunes joies que val la pena ensenyar:

Image

1902 – Aquesta fotografia del fons Joan Morera és la més antiga que coneixem. Data del 1902 i no en sabem gaire cosa més. Observem la carcassa original del Drac de front amb la boca oberta, les ales anguloses i assimètriques i l’escut de la ciutat i un gran rétol amb la inscripció VILANOVA i GELTRÚ al pit. Aquesta primera imatge ja recorda una mica les formes del drac actual. Acompanyen al Drac, un seguit de personatges bastant ben vestits, que segurament no fossin els portants.

Image

1925 – E.C. Ricart – En aquesta pintura Enric Cristòfol Ricart ens mostra de forma bastant completa la imatge de la primera figura coneguda del Drac de Vilanova, a la qual l’acompanyen els diables, durant el cercavila de la Festa Major. Desconeixem del cert quines llicències artístiques es va pendre l’artista però la figura té els trets característics del drac vilanoví: les orelles, els ulls grossos i els llavis morruts (donant-li l’aspecte d’una criatura marina semblant a un peix), i amb les ales obertes i la cua enrroscada. Un dels trets més singulars són els llargs bigotis del morro i les petites punxes que li sobresurten de cap, coll i esquena. També veiem que Ricart no ha dibuixat el rétol ni l’escut (cosa que ens fa pensar que només el portava per sortir fora de la ciutat) i que en aquest cas el portant vestia pantalons amb escates dibuixades. La pintura la podeu veure al Museu Víctor Balaguer.

 

Image

1935? Vilanova i la Geltrú – Aquesta fotografia és la segona més antiga que trobem, procedent del fons personal de Joan Amades. Es creu que es la sortida d’Ofici de 1935. No sabem si és la mateixa figura que l’anterior, perque es noten alguns canvis: la desaparició del rétol, l’escut no s’aprecia bé, les ales semblen diferents i fins i tot el cos sembla més “matusser” i el cap molt lleugerament diferent. Sobre el cap s’hi aprecien, ara millor, unes púes que reforcen la imatge de criatura marina. També es pot veure com els bastaixos vestien camisa clara, pantalons foscos, gorra o mocador al cap i sembla que espardenyes, i com un d’ells porta un pal que podria ser la massa per encendre el drac. Al fons hi tenim altres elements com la Mulassa o el Gegantó. Al voltant del Drac, els nens recollien encuriosits el que quedava dels coets un cop havien esclatat, i (pel que veiem en altres fotografies) el drac era acompanyat per grallers.

Fa gust veure que les coses es continuen fent més o menys igual, i mantenir les tradicions és quelcom que al Drac ens agrada bastant.

Gràcies per llegir-nos.

Ferides de Drac i curiositats

La figura actual del Drac va ser construïda al 1991 per la companyia vilanovina de titellaires l’Estaquirot, inspirada en el disseny original de Enric Cristòfol Ricart.

Després de 21 anys ballant, epetegant i voltant pel terriotori, el Drac ha hagut de passar varies vegades per les mans del seu “pare”, el mestre ninotaire Albert Albà, per que li reparés algunes ferides, perque ja se sap, com deia en Jaume Arnella en el seu romanço:

Image

Com veieu, quan el Berto li cura les ferides al Drac ha d’anar molt en compte amb el foc que té a dins!

 

Com que el Drac és una bèstia

que sempre es remena amb foc
tot sovint cal adobar-lo
amb algun o altre retoc.

Doncs la part més delicada, com us podeu imaginar, sòn les ales.

Molts recordareu el curiós cercavila de la Vigília del 2008, en que el Drac va perdre una ala només baixar del Castell i va haver de fer tot el cercavila amb una sola ala.

Image

Cercavila de La Vigilia 2008, amb el Drac amb una ala.

Doncs bé, ara mateix el Drac s’està posant maco i reparant petites ferides de guerra al taller, deixant-se cuidar pel Berto i fent bondat per estar ben en forma per quan senti la primera olor de Festa.

Durant l’estada a la nau, els portants del Drac vam poder observar com reposen altres elements del bestiari local com la Carpa i el Porrò, o les Mulasses, ben tapadetes, i fins i tot alguns elements del Carnaval.

Image

 També hi vam veure altres elements que dormen més profundament com el Gegant de l’Ibersol, i, tot i que la vam buscar no vam trobar la Carassa del Moro Manani.

Així doncs, el Drac sortirà de nou arranjat i ben lluent, pel cercavila de Sant Pere, el 30 de juny.

Fins aviat!

Romanço del Drac de Vilanova i la Geltrú

en motiu del 50è aniversari de la recuperació d’aquest entremés popular, el músic i romancer Jaume Arnella elaborà aquest romanço, especialment encomanat per la colla de portants del Drac, i que va ser estrenat al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú el dia 6 de febrer de 1998.

ROMANÇO DEL DRAC DE VILANOVA I LA GELTRÚ EN MOTIU DEL CINQUANTÈ ANIVERSARI DE LA SEVA RECUPERACIÓ

Benvinguts, senyors i senyores,
il·lustres vilanovins,
els vinguts de la comarca
o d’alguns pobles veïns.

El motiu d’aquesta festa
per tothom queda ben clar
celebrar el cinquantenari
que el Drac es recuperà.

El Drac és un personatge
que sempre ha ofert molt de joc,
carregat de simbolisme
sempre associat amb el foc.

La mitologia grega
ja parlava molt del Drac,
defensant secrets i coves
i clavant algun batzac.

Pel què fa aquí a Catalunya
sempre el Drac ha estat present
ja Sant Jordi van encarar-s’hi
i lluitar-hi de valent.

Aquest animal fantàstic
fa fugir tothom corrents,
amb una força admirable
domina els quatre elements:

De la terra, el Drac domina
els secrets més amagats;
ell en defensa l’entrada
plantant cara als més gosats.

Domina el foc, que vomita,
domina l’aire amb el vol,
i l’aigua que la deslliga
fent-la sortir del subsòl.

Sabem que el Drac ja sortia
a Vilanova i la Geltrú
l’any, que a les cròniques consta,
el mil vuit-cents vuitanta-u.

Per la processó de Corpus,
amb tot d’altres animals,
el Drac ja anava al seguici
amb coets entre els ullals.

Com que el Drac és una bèstia
que sempre es remena amb foc
tot sovint cal adobar-lo
amb algun o altre retoc.

També es té alguna notícia
d’un temps força enretirat;
per allà el 1860
sabem que fou restaurat.

Van fer, a principis de segle,
una altra restauració
abans d’anar a Barcelona
on va causar sensació.

I el trenta-sis va tornar-hi,
amb atletes del planter,
amb motiu de l’Olimpíada
Popular que allí es va fer.

Allí els va enxampar la guerra,
van tornar com van poder,
amb la cua entre cames,
sense Drac i sense re’.

I ja acabda la guerra
vingué la gran repressió,
que aquell que badava boca
li tocaven el crostó.

Va ser una molt llarga etapa
en què tot es va aturar,
més si feia referència
a res que fos català.

Com que en els llibres d’història
això, de moment, no hi surt,
sovint cal fer-ne memòria,
recordant-ho, ras i curt.

El cas és que a Vilanova
hi va haver un bon grup de gent
que tenia molta empenta
i es trobaven al Foment.

O per ser de casa bona
o per ser gent prominent,
però no els va posar cap pega
l’autoritat competent.

Van ser una gent molt valenta
i que van llaurar molt dret;
van tenir empenta i coratge;
n’hi ha per treure’s el barret.

Van recuperar els Diables,
anant-hi ben bé de dret,
juntament amb la Mulassa
el mil nou-cents quaranta-set.

I amb la mateixa embranzida,
per fer complert el sidral
van maldar per treure el Drac
l’any següent, pel Carnaval.

Per poder construir-lo,
el problema principal
és que no hi havia imatges
ni fotos de l’animal.

Sort que hi havia un artista,
i que en sabia la mar,
ja sabeu tots de qui parlo,
és el mestre Enric Ricart.

Ells, d’entrada, no volien
fer-lo més o menys bonic
sinó, dintre del possible,
que s’assemblés a l’antic.

En Ricart feu la maqueta
amb criteri escrupulós,
i cap detall no hi faltava
ni de forma ni colors.

Fou als tallers de “El Ingenio”
on es construí l’invent,
la tecnologia punta
que hi havia en ‘quell moment.

Com que s’hagué de fer amb presses
no es va poder controlar,
va sortir un xic curt de mida
i de color un pèl més clar.

I va venir la gran festa,
això era el sis de febrer,
diu que allò era un desfici,
tot Vilanova al carrer.

Allò si que era un Arrivo,
digne de constar als annals
ara de nou es vibrava
com als millors Carnavals.

I d’aleshores fins ara
ja cap més any ha faltat,
incorporant a la festa
el seu ritme esbalotat.

El Drac el duien tres homes,
tot i que era més pesant,
el que el duia era l’Àngel
i els altres dos ajudant.

Però no ajudaven a dur-lo,
l’Àngel s’ho feia solet,
els altres dos l’orientaven
i posaven els coets.

Ara els que el porten es cansen,
tot i que el pes és més lleu
encara no fan cent metres
ja demanen el relleu.

Abans els portants que hi ‘via
eren tots remunerats,
que és com s’havia fet sempre
a les viles i ciutats.

L’Ajuntament democràtic
es va obrir a la població
i així va demanar ajuda
per fer la Festa Major.

Era a finals dels setanta
i un seguit de societats
es van quedar alguna bèstia
i en van quedar encarregats.

I així d’aquesta manera,
l’Acord va agafar els Nans
la Talaia les Mulasses,
Bordegassos els Gegants.

Com que tothom s’implicava,
com la taula d’en Bernat,
al cap d’uns pocs anys el Coro
es va fer càrrec del Drac.

Amb els anys, aquesta bèstia
s’ha passejat per molts llocs
i ha lluït la svea estampa
en nombrosos correfocs.

Fins i tot a Barcelona
pels Jocs Olímpics, va ser
a la festa de cloenda
empaitant el peveter.

Bàsicament, però, es centra,
i es sent l’obligació,
sobretot en els tres dies
que es fa la Festa Major.

Com que té idees ben clares,
sap d’on ve, on va i on és,
mai no ha volgut ‘nar a la Tele
ni que fos a l’Un, dos, tres.

El que si que ha anat per fora
com il·lustre embaixador;
que si It’alia que si França…
no ha tingut aturador.

Però el seu no són els viatges:
se’l pot fer entrar a l’autocar
però el que és a l’hora de treure’l
ja és ben bé un altre cantar.

I entre una cosa i una altre
amb un traginar tan dur,
el Drac ja no s’aguantava,
era l’any vuitanta-u.

Es va canviar el que hi havia
per una reproducció
que va fer un especialista:
en “Nona” de Mataró.

Però li va sortir un xic guerxo
com si fallés un ressort,
que semblava una beata
perquè tenia el cap tort.

Va arribar fins l’any noranta,
ja molt atrotinadot,
i se’n va encomanar un altre
ara però, a l’Estaquirot.

És el Drac que tenim ara,
que torna a ser com abans,
seguint el disseny que en feia
en Ricart fa cinquanta anys.

Cinquanta anys que ara es celebren
amb bombos i platerets,
amb unes festes lluïdes
i cremant uns quants coets.

Per molts anys i enhorabona
il·lustres vilanovins,
i que el Drac us protegeixi
dels de fora i dels de dins.