Origens del Drac

El Drac de Vilanova i la Geltrú és un dels dracs actius de referència més antiga a Catalunya i un dels degans de la zona tradicional del Penedès. Es creu que el drac té origen a l’últim terç del segle XVIII, després que a la Mulassa vilanovina se li prohibís portar coets l’any 1779, però la primera referència documental específica al drach no arriba fins al 1833, en què es dona constància, a través d’un albarà, de la seva participació en les festes de Sant Antoni. A partir d’aquest any són relativament freqüents les aparicions del Drac, acompanyat de diables.

Fotografia més antiga del Drac, 1902 (fons Joan Morera)

Se sap que va participar en la processó del Corpus de l’any 1841, en les festes de les Neus de l’any 1851 i en l’Arrivo del Carnaval de 1856, i se’n conserven escasses imatges en dibuixos (1883, 1902), pintures (1925), gravats i fotografies (1902, 1935).

1935

Es desconeix si la figura del drac durant tot aquest temps va ser sempre la mateixa o aquesta es va anar modificant durant els anys.

Donat la singularitat i les poques figures existents a l’època, el Drac era sovint convidat a participar a grans esdeveniments folclórics del país, com el Concurs de Gegants de la Mercè de 1902 (en que la comitiva vilanovina es va endur una medalla), o la cerimònia d’inauguració de l’Olimpíada Popular, que s’havia de celebrar al juliol de 1936, i que suposaria la perdició de la figura.

El Drac es perd a causa de la guerra

El juliol de 1936 el Drac es va traslladar a l’Estadi Olímpic de Barcelona per participar del festival folclóric que havia de tenir lloc en la inauguració de la Olimpíada Popular, els Jocs Olímpics alternatius als que organitzava l’Alemanya nazi a Berlín. Pocs dies abans de l’inici, va esclatar la Guerra Civil Espanyola, l’esdeveniment va ser cancel·lat, molts van ser cridats al front, i les figures del seguici vilanoví (gegantons, mulassa i drac) van quedar abandonades a l’Estadi que posteriorment es va convertir en una caserna militar improvitzada, i ningú sap exactament quina fi van tenir aquelles figures en els cruus anys de la guerra, però no es van trobar mai més.

Deixa un comentari